LES ABELLES




Descripció de les Abelles / Morfologia / Tipus d'Individus / Funcions que Realitzen / La Mel / La Metamorfosi de les Abelles / Abella Comuna / Enllaços / Qüestionari


Descripció de les Abelles


Insecte HIMENÒPTER de la família del ÀPIDS.


Vivint en un ordre social equilibradíssim per afavorir al major nombre d'individus, porten una vida molt activa. Al cap de la seva piràmide social està La Reina. També hi ha els abellots que són els mascles i, finalment, les obreres que són les més nombroses i tenen vàries funcions.


L'abella adulta és de color bru i té una grandària de 1'5 a 2 cm. El cos, recobert de pèls, està dividit en tres parts ben diferenciades: cap, tòrax i abdomen, i proveït d'un parell d'antenes que tenen la funció olfactiva. L'aparell visual consta d'un parell d'ulls grossos, compostos, i un parell d'ocel.les frontals que tenen per funció orientar l'animal quan el temps està ennuvolat. L'aparell bucal és de tipus xuclador. L'aparell volador està format per dos parells d'ales molt fines que els permeten desplaçaments molt llargs, de més de 12 kilómetres. L'abdomen de les famelles acaba en un fibló connectat a un aparell verinós. La picadura de l'abella és molt dolorosa i fins i tot pot arribar a ser perillosa. Només les obreres tenen glàndules de la cera i, sobre les potes posteriors, els òrgans de recollida de pol.len. durant l'estiu, el nombre d'individus de la colònia arriba al màxim, amb unes 60.000 obreres, uns centenars de mascles, uns quants milers de larves i una sola reina.Quan neixen les noves famelles fèrtils, la reina vella marxa, seguida per la meitat de les obreres aproximadament, i es forma un eixam que formarà un nou rusc.


La durada de la vida de la reina és de 4 o 5 anys, les obreres moren després d'algunes setmanes i els abellots són eliminats per les obreres durant la tardor.


L'abella reina només és fecundada una sola vegada en tota la vida: durant la joventut, en l'únic vol nupcial, copula amb 4 o 5 mascles, i fa reserva d'esperma que dura la resta de la vida.


El sexe de les abelles ve determinat des de la posta dels ous. Els mascles neixen d'ous no fecundats, els quals són dipositats en cel.les mes grosses que les de la majoria de les famelles. Entre les famelles, momés algunes neixen en una cel.la reial i són alimentades durant tot l'estadi larvari amb gelea reial. En finalitzar el seu desenvolupament, aquestes seran abelles fèrtils o reines. La resta d'abelles, anomenades obreres, no són fèrtils, es desenvolupen en cel.les més petites i reben una alimentació normal.


Abella obrera
Abella reina
Abellot (mascle)


Funcions que Realitzen


La missió de l'abella reina és, exclusivament, la posta d'ous.
Les funcions de les abelles obreres són multiples: construcció, neteja i ventilació del rusc, defensa, alimentació de les larves, conservació de la mel i recollida del pol.len i el nèctar. Aquesta darrera activitat, fa de les obreres animals molt valuosos en la fertilització dels vegetals. Quan un grup d'obreres troba un camp de recollida de pol.len, tronen al rusc i mitjançant uns moviments vivíssims informa amb total precisió, a la resta d'obreres, de l'emplaçament de les flors.


La funció dels abellots és la de fecundar la reina.


La Mel


Substància rica en sucres produïts per les abelles obreres a partir del nèctar de les flors. La mel serveix per alimentar les larves i és emmagatzemada en algunes cel.les del rusc en quantitats grans per poder tenir provisions en les èpoques en que és dificil trobar el nèctar, com per exemple a l'hivern.


La Metamorfosi de les Abelles


Durant el període de creixement, les abelles passen pels estadis de pupa i de larva. aquest període té una durada total de 16 dies per a les reines, 21 per a les obreres i 24 per als abellots. acabat el creixement, les abelles surten de la cel.la trencant la cobertura que els envolta.


Abella Comuna


És un himenòpter especialtzat en la polinització de flors, de les que extreuen el pol.len i el nèctar. Posseeixen una expansió peculiar, amb forma de cresta, a les tíbies de l'últim parell de potes. Presenten un polimorfisme molt marcat (reina, obreres i abellots mascles) i un comportament gregari social. Construeixen un niu comunitari i cada forma té el seu treball.


Recull l'aliment de la flor mitjançant les peces bucals, masticadores-llepadores i allargades, que li permeten accedir als nectaris profunds. l'estructura de les tíbies posteriors li serveix per guardar el pol.len aglutinat amb saliva. Així és transportat fins al rusc. El cos està cobert de pèl, en el que s'addereixen grans de pol.len, alguns del quals cauran a les flors que visiti posteriorment. Així, les plantes es polinitzen, havent-se produït una auténtica coevolució abella-vegetal en benefici mutu. Les larves, que creixen per complert dins del niu, s'alimenten del que porten els adults (obreres). És un insecte explotat per l'home des de temps inmemorials, per extraure la mel, un aliment molt nutritiu i, sobre tot, molt energétic.


Enllaços (per saber-ne més)


http://koning.ecsu.ctstateu.edu/Plants_Human/bees/bees.html
http://www.sphoto.com/insects.html
http://www.publiapis.com.ar/mvmapi/grf/anatomia/anato01.htm
http://www.sphoto.com/current/hornets.html
http://cvs.anu.edu.au/andy/beye/beyehome.html
http://members.xoom.com/Maite/Index.htm